blocgroc

Impossible començar de nou. Sempre continuem d'una manera o una altra.
—Josep Iborra (Benissa 1929-València 2011)

L’estafa d’Alatriste: heroi de “capa caida”.

pau.frau | 05 Setembre, 2006 18:51 | latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Voleu creure i pensar, i pensar i creure, que dissabte vaig anar a veure el film “Alatriste”?.

No cregueu que n’hagi tornat boig es que havia promès anar-hi a un amic que això del espanyolisme li va.

A més, vaig pensar que potser posant-li tant de pressupost com deien, a lo millor sortiria qualque escena espectacular. I ben mirat, si puc aguantar les dels yankees patrioters be puc aguantar els espanyolistes “patrioteros”.

Anava errat de totes, totes.

La pel·lícula es molt, molt, molt dolenta, mal feta, mal interpretada i no es veu per enlloc aquest pressupost que diuen que es el mes alt de la historia del cine espanyol.

Vos puc assegurar que en diverses ocasions me vaig posar la ma a la cara per vergonya aliena davant una feina tan horrorosa.

I per paga no te ni tan sols l’esperat tuf espanyolista que em permetria atacar-la sense compassió.

Ep! Enteneu-me be! El nacionalisme espanyol hipoteca tota la producció però no es fa tan evident ni apareix en el discurs - si es que la peli en te qualcun, que aquesta es una altra mancança.

El nacionalisme espanyol es veu a l’hora de donar per suposat que coneixes la vida i miracle dels personatges històrics i que no cal definir-los, o be que te coneixes al detall els quadres de l’època i et sentiràs reconfortat en reconeixa aquests personatges per la seva indumentària que per altre banda no se la canvien mai, tot i que els passen per damunt devers quinze anys.

L’esperpent màxim arriba amb la famosa “rendición de Breda” que hom esperaria que fos al final de qualque espectacular batalla i que sols es una “gansada” que fa patir de veure per por de que no surtin “los morancos” o “cruz y raya” de cop i volta.

Execrable!

Ah! De batalles espectaculars, cap ni una. Sols al final de la peli s’intenta qualque cosa semblant amb tècniques cinematogràfiques obsoletes del temps del spaguetti western.

La coreografia de les escenes de lluita de capa i espasa no son gaire cosa. A més et deixen un regust de ja vist com quan el jovenet passa l’espasa per la paret amb una “txuleria“ que li estava molt millor al dolent de “Rob Roy”; o com aquell estúpid toc de guitarra espanyola que sona en treure l’heroi(?) l’espasa i que ja ens feia riure a “el Zorro” o al “Guerrero nº 13” d’en Banderas.

Un topic darrera l’altra.

D’infografia o efectes especials per ordinador sols als títols de crèdit i gracies. A no ser que els hagin utilitzat per dibuixar un vaixells que es veuen enfora o por tapar el ciment de la badia de Cadis.

Per altra banda, es fa un abús dels rètols per situar a l’espectador a cada bot estrany del guió. I ni ha un bot grapat! Passes de una seqüència a l’altre a cop de rètol com en una exposició de quadres. Poques vegades havia vist una peli amb un guió tan poc treballat com aquest.

També hi ha l’escena tòpica de pit i cuixa, que no ve ni s’encontra amb la resta de la peli i que es tan estàtica i tan poc sensual que me pareix que el director la va filmar sols per tenir una bona excusa per despullar a la jove actriu. L’han ben enganada! . De ben segur que el director i tot l’equip deuen haver guardat una copia privada de totes les preses que no van fer servir.

No puc passar sense comentar l’escena de l’estranya mort i no mort del protagonista i la seva cura miraculosa sense la més petita explicació de que es el que ha passat. Tot plegat, esperpèntic.

En resum: la peli es una estafa de proporcions colossals.

On es l’espectacularitat promesa?

On es l’historia èpica?

On es l’heroisme d’un assassí a sou?

Me tornarà el doblers de l’entrada la SGAE?

Vull els meus doblers!.

Comentaris

Penosa

Tomeu del Lloquet | 05/09/2006, 20:23

dur però bastant encertat l'article. Si esperaves espanyolisme, jo el que vaig veure és la decadència d'un estat que vivia del que havia estat en temps anteriors. Molt dolenta. No me vaig enterar de qui era aquell italià i que pintava...si algú m'ho pot explicar.

L'italià

Pau | 06/09/2006, 07:28

El problema de la peli es precisament aquest. Els personatges no estan ben definits. No he llegit la novela però suposo que igual que l'Alatriste es un assasí a sou amb una certa fidelitat a una facció política, l'italià ho es de la contrari. I la idea del conflicte es simple: no pot haver-hi dos galls a un galliner.

alatriste

David | 29/05/2007, 19:06

Me gusta mucho porquè está muy bien hecho, y el capitan Alatriste está muy bien hecho y vestido

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb