blocgroc

Impossible començar de nou. Sempre continuem d'una manera o una altra.
—Josep Iborra (Benissa 1929-València 2011)

Acudit de jueus

pau.frau | 18 Setembre, 2008 12:43 | latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Ma germana, s’altre dia, instruïa als seus companys de feina sobre el xuetes i la seva història en el ben entès de que una branca de la nostra família hi te ben a ficades les rels. A les hores els va dir: ¿Voleu que vos conti un acudit de jueus? – Davant la falta de descarades negatives va començar ...


Una parella de jueus veient que el seu fill es feia gran i preocupats per encaminar-lo cap a un futur a un altre anaren a demanar consell al seu rabí. Y aquest els aconsellà que posessin damunt una taula, la Torà, un got de vi i unes monedes;  i deixessin que l’infant tries.

Si triava la Torà no hi hauria cap dubte de que sería un home religiós, un rabí. Si triava el vi el mes probable es que acabés essent un borratxo. Y si per contra triava les monedes segurament que el seu camí el duria a ser un bon comerciant.
Y així ho feren els pares. Però aviat tornaren a veure el rabí amb un mar de dubtes:

- Tal com ens diguéreu disposarem damunt la taula la Torà, el got de vi i les monedes. Aleshores el nostre fill ha collit la Torà i la fullejada una estona, després s’ha begut la copa de vi i s’ha ficat les monedes a la butxaca. Que vol dir això, mestre?

 – Ay! Amics meus! – digué el rabí – Això es el pitjor que podia haver fet!  El vostre fill serà ... capellà catòlic !!!


El somriure de ma germana s’eixamplava mentre els seus col·legues es torbaven a entendre que aquest era realment un acudit de jueus i no un acudit sobre els jueus. Es clar que el secular anticlericalisme mallorquí
es va imposar i acabaren rient la gràcia.

Com vegeu basta uns pocs retocs a l’acudit per convertir-lo en un acudit de protestants, de budistes, de mahometans, i encara de republicans o demòcrates. Perquè, si be es molt sa riure’s d’un mateix ens es molt més fàcil riure en companyia d’allò que ens es aliè i contrari.

Però en el mon global (valguem la redundància) ja res ens es estrany ni llunyà. Hem de deixar de riure, dons?  Ben al contrari!  Reclamo el meu dret a la lliure expressió de l’humor i a poder riure'm de mi mateix i per tant de tot allò que me envolta i de que formo part.

Avui per avui soc jueu a l’igual que soc catòlic o ateu. O mahometà o demòcrata. I puc i tinc el dret de riure'm de totes aquestes idees i fer-ne befa pública si vull i em rota per que tota cultura es tan meva com de qualsevol altra.

Defensaré on sigui tota cultura no totalitària malgrat no cregui massa amb alguns dels seus postulats però també en faré befa d’allò que me pareixi absurd o risible ja que això forma part de les meves creences.

I a qui li piqui que es grati. 

Perquè no hi res sagrat si no la vida ni res mes important que viure-la lliurament.

Ni deus ni “osties”!!!

 

PS: Per exemple, m'agrada aquesta idea de vestir al despullat!! http://www.jesusdressup.com/

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb